10 coses que penso que penso

1. Penso que Windows s’ha fet gran perquè al llarg de molts anys ha estat el pistoler més ràpid de la ciutat: ha deixat gran quantitat de cadàvers pel camí (des de Macintosh, passant per Wordperfect, Lotus, Nescape, i qualsevol que es poses a tir)

2. Penso que ha arribat un nou pistoler a la ciutat: Google.

3. Penso que Windows acabarà mort.

4. Penso que Google té un gran avantatge sobre Windows: és multiplataforma. Fins ara tothom tenia Windows, però això està canviant: ara alguns netbooks ja venen amb distros de Linux, gent més experta (i cada cop menys experta) prova d’instal·lar diferents versions de Linux, que per altra banda, cada cop són més fàcils d’instal·lar.

5. Penso que d’aquí poc amb qualsevol versió de Linux (la que més ens agradi) i Google, ja no necessitarem Windows per res. Amb Google tenim eines per treballar en equip (google sites), eines per treballar documents online (google docs), un potentíssim buscador (google) que ara també es pot baixar al PC (google desktop), eines per fotos (picassa), blogs (el mateix blogger), lector de noticies (google reader)… i el que els quedava (un navegador per competir amb IE i Firefox) ja l’han llençat (Chrome).

6. Penso que Windows sembla que es vol recuperar, però té la gran limitació de que tot ho fa pensant en local (com mínim fins ara) i optimitzat pel seu sistema operatiu. Com no canviïn el xip deixaran de ser el pistoler més ràpid de la ciutat. És un símil molt fàcil, però sembla un dinosaure abans de l’extinció.

7. Penso que la voracitat de Google és comparable a la de Windows als seus inicis. Tot el que veuen que funciona o pot funcionar i els interessa, ho compren.

8. Penso que els netbooks revolucionaran el mercat dels portàtils (ja ho estan fent), i Windows no està pensat per treballar en entorns com el d’un netbook. En canvi, la flexibilitat de Linux fa que ja hagin aparegut distros (com Linpus Linux) especialment pensades per netbooks.

9. Penso que de Yahoo, AOL etc… ja no val la pena ni parlar-ne, estan condemnats.

10. Penso que Google és ja el pistoler més ràpid. Windows ha mort, visca Google.

El títol del post és un homenatge a Peter King. I no, no treballo per Google.

Habemus Ubuntu

Pues sí, con dos cojones.

Sento començar amb un exabrupte masclista, però és la sensació que tinc després d’aconseguir instal·lar la versió 8.04 d’Ubuntu al PC de casa (sense desinstal·lar el maligno) i aconseguir connectar-me a Internet wireless.

Si heu llegit el post anterior, sabreu que no havia tingut nassos de fer-lo funcionar quan vaig instal·lar el sistema operatiu.

Bé, l’altre dia per casualitat després d’una conversa, em va venir al cap que poder podria instal·lar una tarja wireless en lloc de l’USB wireless per veure si la detectava. Ahir em vaig anar a la tenda, i per 13€ vaig comprar una tarjeta wireless de 54MBp de Conceptronic. La vaig instal·lar…. i a les 2:00 de la matinada m’anava a dormir sense internet. El tema és que Ubuntu (després de instal·lar WICD en lloc del Network Manager per defecte) em trovaba el router sense problemes però no s’hi connectava ni a tiros.

I bé el que són les coses, avui al migdia, després de descartar tornar a instal·lar els drivers i mil coses més terriblement complicades, he trobat un fil en un foro on algú deia: “pues en WICD las contraseñas wep hay que ponerlas entrecomilladas” i efectivament, de vegades les solucions més senzilles són les bones (no sempre). I així habemus Ubuntu. Que perquè? no se, però Ubuntu habemus.

En tot cas, la meva experiència amb Ubuntu 8.04 em diu que cap usuari de Windows que no tingui uns mínims (repeteixo, mínims) coneixements d’informàtica i moltes (repeteixo, moltes) ganes, millor no s’hi emmerdi. Ara bé, és terriblement alliberador.

A la imatge es poden veure les dues connexions des de Linux que he fet aquesta nit. De fet aquest afegit el faig desde Linux.

To Ubuntu or not to Ubuntu

Fart de Windows, aquest cap de setmana he fet el segon intent de fer servir Ubuntu Linux, aquest cop en el PC de casa (el primer el vaig fer l’any passat en un vell portàtil). De moment, dos intents, dos fracassos, i crec que Ubuntu no està preparat per ser utilitzat per tothom (com a mínim de moment).

En el primer intent, sobre un vell portàtil que tenia Windows 98, vaig fer-ho de manera bastant directa. Vaig formatejar el disc i vaig instal·lar Ubuntu. Resultat, Ubuntu se’m penjava cada 5 minuts. Després de moltes comprovacions, vaig descobrir que la tarjeta gràfica que duia el portàtil no era suficientment potent com per suportar aquella versió d’Ubuntu. Implicacions, vaig tornar a instal·lar Windows 98.

En el segon intent aquest cap de setmana ho he fet bastant millor, però els resultats han estat similars. He baixat Wubi, una magnífica aplicació que serveix per instal·lar “automaticament” Ubuntu Hardy 8.04 en el sistema operatiu sense haver de merdejar amb particions de disc etc…
El resultat tinc Ubuntu perfectament instal·lat i funciona de meravella. Problema: Ubuntu encara no suporta la majoria de connexions Wireless. Això va derivar en tota una sèrie d’investigacions per trobar la manera de que funciones…fins que em vaig cansar. Massa feina tot i que Ubuntu m’agrada.

Així que en conclusió, no se si és culpa de que les empreses que fabriquen hardware encara no tenen gaire en compte Linux, o que els qui desenvolupen Linux no tenen gaire en compte els principiants, però el cas és que crec que encara no ha arribat l’hora que em pugui desfer del maleït Windows.