Nova ruta intergalàctia cap al Màniga

En una missió suïcida sense precedents, Han Polo i el Capità Spiff van obrir Dimecres passat una nova ruta intergal·làctica cap al Planeta Màniga (coordenades 2.515-m). Sortint des del petit nucli poblat d’animals amb forma de vaca de les Bordes de Farrera van començar a obrir via deixant enrere tots els obstacles que van trobar al seu camí fins arribar, no sense esforç, a un satèl·lit pròxim al planeta Màniga.

A la foto es pot apreciar al Capità Spiff calibrant el telescopi còsmic.

Des d’allà, superant l’atàvica por de Han Polo als asteroids, i superant l’extrem desnivell còsmic de l’últim tram sense grampons de l’espai, van arribar al Planeta Màniga inaugurant la nova “Ruta de la cresta per la cara Nord”.

Ranking Madrid 310807/050907

1. La vetllada de Dimarts a casa d’en Han Polo gaudint d’una bona, llarga i variada conversa acompanyada de bon vi i patxarán (obvio parlar del menjar per no ferir la sensibilitat del Han Polo)
2. La lassanya psicotròpica de carn i VERDURA d’en Han Polo. Molt instructiva, deliciosa i que ens va estalviar el sopar.
3. La segona partida de l’escenari “Hitdorf on The Rhine d’SQL” on els americans van guanyar (oficiosament) als alemanys després de 6 torns terriblement competits i després de no fer cap KIA i quedar-se 3 (o 4) vegades molt a prop de fer-ne un. Una de les millors partides d’SQL en molt de temps (millor obvio, a més, la primera partida que havíem jugat hores abans)
4. Les canyes del divendres a la nit, a Malasaña junt amb la visita a la festa okupa a “El Patio Maravillas“. Ara que a Lavapiés i La Latina ja em sento com a casa és hora de descobrir nous barris.
5. Han Polo no ha roncat pràcticament (oooooooh! una cosa més que li puc agraïr)

P.D: Menció especial per la banyera plena de verdures ecològiques de Dimarts.

Canyes!

Entre canya i canya, moments/llocs aleatoris viscuts aquest cap de setmana a Madrid:

Vam intentar recordar en diversos moments com es deia el candidat-titella del PSOE a l’alcaldia de Madrid. No va ser fins diumenge que vam veure el seu cartell a Atocha i vam saber que es diu… vaja ja ho he tornat a oblidar.

El Coleccionista: la tenda de còmics que obre quan li surt dels nassos. Vam passar en diversos moments del cap de setmana, i no la vam trobar oberta fins diumenge cap a migdia (?!) sort que l’interior val la pena.

El Juglar, el “garito”de Lavapiés on vam acabar el Tour de Canyes (o cerveses, en general) del dissabte. Punt i apart en espera de les canyes del diumenge.

El Economista, la llibreria madrilenya (situada prop de la Plaza de las Comendadoras i del mític Maño: els millors vermuts de Malasaña?) a on podem veure a l’aparador un llibre titulat: “Història agrària dels països catalans. Segles XIX – XX”, España multicultural en estat pur.

El mercat de la “Cebada”, en mig del barri de La Latina, epicentre del Madrid que conec (Latina-Lavapiés-Atocha) cada cop més, gràcies a en Nate.