Rivalitats

L’altre dia els Bengals van guanyar als Steelers a Pittsburgh. És la segona vegada aquesta temporada. La veritat és que feia temps que no gaudia tant d’un partit, i suposo que això es deu a que el seguia amb més gent (tècnicament el partit va ser avorridot, sense TD i decidit només amb FG).

Però és clar, el fet de seguir-lo amb més gent a qui li agrada la NFL i entre ells un fan dels Steelers ho feia tot més interessant. És un clàssic, però és veritat: les victòries del Barça no serien el mateix si no impliquessin les derrotes del Madrid. Passa a tots els esports…

I per cert, els Bengals aquest any van de debò. Playoffs si no hi ha un daltabaix i possibilitats d’arribar lluny si tenen una mica de sort. Bon Quarterback (per fi sa des de principi de temporada), bons receptors (no hem notat la baixa de Whosyourdaddy) amb Ochocinco emportant-se com sempre els dobles marcatges i Cadwell i Coles aprofitant-ho. Bon joc de carrera amb Cedrid Benson i el rookie Scott (que va fer un partidàs contra els Steelers quan es va lesionar Benson) i bona línia d’atac (per fi). I el millor de tot, la defensa funciona. Agressiva i fiable, amb dos molt bons Cornerbacks (Leon Hall i Jonathan Joseph (en les seves 3era i 4rta temporada amb l’equip, completament assentats i coneixedors dels esquemes defensius) apostes personals d’un Marvin Lewis que  em te força descol·locat i alterna temporades per oblidar amb d’altres en que sembla que els Bengals aspiren a tot (com la 2005 que va acabar amb la lesió de Carson Palmer al primer partit de playoffs contra….si, els Steelers). En definitiva, gaudint dels Bengals que ja tocava.

Els útlims drafts dels Bengals

Un exercici fàcil i així de memòria (amb una mica d’ajuda de la wikipedia a on la memòria no arribi): molt interessant, per tots els que espereu els posts dels Bengals amb ganes (ningú). Premi per qui aconsegueixi arribar al final sense llegir en diagonal.

Nº 1 o 2 dels drafts dels Bengals des del 2000:

nº1 / 2000: Peter Warrick (WR): mig retirat del futbol per les lesions (llegeixo a la wikipedia que ha provat a la Arena Football League i últimament a la lliga canadenca). No va arribar a fer res al Bengals.
nº2 / 2000: Mark Roman (DB): no ha destacat, ara juga als 49ers. La veritat és dels pocs que no em sonen de res.
nº1 / 2001: Justin Smith (DE): després de 6 temporades força bones als Bengals ha fitxat aquest any pels 49ers. Va fer bones temporades als Bengals, però mai no va justificar ser un nº1 de draft.
nº2 /2001: Chad Johnson (ara conegut, legalment, com Chad Javon Ocho Cinco) (WR): LA excepció. Ha jugat a gran nivell totes les temporades excepte aquesta última. Encara està en plantilla. Tot i ser un bocamoll, un dels millors WR dels ultims 10 anys.
nº1 /2002: Levi Jones (OL): encara juga amb els Bengals. És el Left Tackle titular des del 2002. ha tingut bones temporades, però mai ha destacat dins la lliga especialment.
nº2 /2002: Lamont Thompson (FS). No se si va arribar a debutar amb els Bengals. Un dels que tampoc em sona de res. En tot cas l’any següent va estar als Titans, i ara és Free Agent. Malo, malo.
nº1 /2003: Carson Palmer (QB): el QB franquícia sobre el que construir un projecte guanyador. Ho va ser fins que el malvat Kimo (l’enemic públic nº1 d’aquest bloc) el va lesionar en el partit de play-off de la temporada 2005/2006 (com passa el temps, Kimo segueix sent un fill de la gran puta, però com passa el temps). Des d’aleshores, ni l’equip ni ell s’han recuperat. De no ser per Kimo, estaríem parlant d’un dels millors QB de la història. Aquesta temporada ha jugat 3 o 4 partits (està lesionat del colze) i dubto que torni a jugar.
nº2 /2003: Eric Steinbach (OL): molt bon línia que després de fer la millor temporada de la seva carrera al 2005/2006 s’en va anar als Browns (a perdre igual, tant per tant es podia haver quedat als Bengals, que com a mínim quan perden, perden)
nº1 /2004: Chris Perry: després de passar-se un parell de temporades lesionat i un parell més jugant de 3rd down back resulta que aquesta temporada li donen la titularitat i no demostra res (bé si, que qualsevol RB que posin darrera d’aquesta línia semblarà patètic)
nº2 /2004: Keiwan Ratliff (CB): CB mediocre que després de 3 temporades sense demostrar res va marxar. Ara està als Colts.
nº1 /2005: David Pollack (LB/DE): aquí realment la cosa es comença a posart patètica i trista. Pollack fa mitja temporada de rookie a un grandíssim nivell, fins que en una jugada es fractura no se quina vèrtebra del coll: resultat, mai més tornarà a jugar a futbol americà. Està oficialment retirat i es dedica a vendre Banners (?!) signats.
nº2 /2005: Odell Thurman (LB): una llàstima, candidat a rookie defensiu de l’any en la seva primera temporada. Quan semblava que per fi els Bengals havien fet un gran descobriment van arribar un seguit de suspensions, problemes de drogues, alcohol…resultat, ara mateix després de fallar l’enèsim test de drogues, la NFL l’ha tornat a suspendre indefinidament. Dubto que torni a jugar.
nº3 /2005: Chris Henry (WR): el cas de 2005 es mereix una excepció perquè realment va ser l’annus horribilis. El tercer en el draft va ser el Wide Receiver Chris Henry, que aquella mateixa temporada va destacar com a tercer receptor (darrera Chad Ocho Cinco i T.J Whosyourdaddy) formant un dels millors (si no el millor) trio de WR de la NFL. L’últim partit dels Bengals aquella temporada (el celebèrrim partit de la lesió de Palmer a mans de Kimo) Henry va agafar una passada per 66 iardes en la segona jugada del partit (la celebèrrima jugada de la lesió de Palmer a mans de Kimo) . Va ser l’ultim de la temporada. La segona temporada també va ser bona, però els problemes extra-esportius van començar a tenir més ressò que les seves (bones) actuacions al camp. Resultat, suspès en diverses ocasions per la NFL, al final els Bengals es van veure obligats a tallar-lo la temporada passada. En aquesta, els Bengals (qui si no) l’han tornat a reincorporar però no ha rendit al mateix nivell. Talent llençat a la brossa, al més pur estil Odell.
nº1 /2006 Jonathan Joseph (CB): bon corner, ha millorat molt i sembla que és dels que té futur. A veure quan triga a marxar com a Free agent.
nº2 /2006: Andrew Withworth (OL): un dels causants de la nefasta temporada 2008 dels Bengals. No ha millorat com s’esperava i és un línia mediocre.
nº1 /2007: Leon Hall (CB): es pot dir més o menys el mateix que de Joseph.
nº2 /2007: Kenny Irons (RB): Irons era un RB prometedor. Es va lesionar al segon partit de pre-temporada 2007 (lesió de genoll). Es va dir que retornaria la temporada 2008. El 25 de Juliol del 2008, els Bengals van haver d’inscriure’l a la llista de lesionats altra vegada. El 4 d’Agost el van tallar. Ja no és jugador dels Bengals i és dubtós que torni a jugar a futbòl.
nº1 /2008 Keith Rivers (LB): un altre bon jugador dels Bengals lesionat per un Steeler (com no els hem d’odiar als cabrons de Pitsburgh…). Aquesta temporada ha jugat 4 partits amb molts bons números. Promet. Casualment, al 5è partit contra els Steelers, el WR Hines Ward li va trencar la mandíbula en un bloqueig. Ward segueix dient que el bloqueig va ser net i que no va anar massa alt. Jo segueixo dient que és un fill de puta.
nº2 /2007 Jerome Simpson (WR): porta 1 recepció per un total de 2 iardes en tot el que portem de temporada. Promet. Promet estar a l’alçada dels noms més il·lustres de la llista.

Per curiositat, el nº1 del 1999 havia estat…. Akili Smith!!!!!!

Primer drive dels Bengals contra els Giants (de l’aclamada sèrie: els Bengals, la franquicia perdedora)

Bengals 0-0 Giants , són les 19:25 de la tarda de Diumenge.

3-18 CIN12 (10:02) (Shotgun) C.Palmer sacked at CIN 12 for 0 yards (C.Webster). FUMBLES (C.Webster), recovered by CIN-B.Williams at CIN 9. B.Williams to CIN 9 for no gain (A.Pierce).

3-13 CIN17 (10:02) PENALTY on CIN-L.Jones, False Start, 5 yards, enforced at CIN 17 – No Play.

Timeout #1 by CIN at 10:02.

2-16 CIN14 (10:37) C.Palmer pass short right to R.Kelly to CIN 17 for 3 yards (A.Pierce).

1-10 CIN20 (11:10) C.Palmer sacked at CIN 14 for -6 yards (F.Robbins).

Pels que sabeu de què va: és possible començar pitjor? difíci en tot cas.

Pels que no sabeu com va això, us ho explico. Es llegeix de baix a dalt. Primera jugada, 1er Down i 10 iardes, a la iarda 20 del seu camp. Els Bengals tenen la primera de les seves 4 oportunitats per fer 10 iardes i seguir endavant. C.Palmer sacked: això vol dir que abans de que pugui passar o fer qualsevol cosa, la defensa (el senyor Robbins) arriba i el placa. Espectacular començament. En un down (oportunitat) en lloc d’avançar retrocedeixen 6 iardes. Gran començament.

Segona jugada, 2on down (oportunitat) i 16 iardes (les 10 inicials més les 6 que han perdut): Palmer passacurt a la dreta cap a Reggie Kelly. Com a mínim la passad arriba i suposa un avanç total de 3 iardes (iupi!!!!).

Tercera oprtunitat i 13 iardes. Penlaització. Levi Jones (línea d’atac dels Bengals) s’avança a la sortida i els Bengals són penalitzats amb 5 iardes. Total, seguim enrera, com a mínim no es perd la oportunitat.

Tercera i 18. Última oportunitat d’avançar 18 iardes, perquè la quarta, el normal és que els equips l’aprofitin per allunyar la pilota. Els Bengals es posen en Shotgun (formació que mostra clarament la intenció de passar…quina altra cosa poden fer amb 18 iardes per endavant….). Resultat, Carson Palmer rep un altre sack i a més, quan cau, perd la pilota. Per sort, la recupera un altre jugador dels Bengals (B.Williams) i fa que com a mínim els Bengals puguin acabar aquest espectacular primer drive amb un honrós punt (xut per allunyar la pilota).

No sé com acabarà aquest partit, però amb un començament així, m’atreveixo a pronosticar que la horrorosa línia d’atac del Bengals seguirà patint, Carson Palmer seguirà rebent hòsties, i els Bengals tornaran a perdre. Si, bé poder tenen sort i guanyen, però quin començament més horrorós!

P.D: els Bengals han fet un bon partit i han perdut a la pròrroga 23-26. Després de tot, no ha estat tan horrorós.

Els Bengals segueixen com sempre (de l’aclamada sèrie: els Bengals, la franquícia perdedora)

I seguim igual. Dos partits dues derrotes, els dos pitjors QB ratings de Carson Palmer en la seva carrera. I el millor és que la setmana vinent els Bengals van a Nova York a enfrontar-se amb els vigents campions NY Giants.

Això promet. Aquí podeu veure el resum del patètic partit de Diumenge. El pitjor de tot això és que començant 0-2 la temporada ja s’ha acabat pels Bengals a no ser que hi hagi un miracle.

A més, aquest comentari del Bengals Blog (el que tinc linkat a la dreta) encara em fa ser més pessimista: But if you are depressed now, just remember this – Stacey Andrews is franchise tagged, but will probably be gone at the end of the year. Willie Anderson has just been released, which means in 2009 someone on the depth chart or out in the draft has to start at tackle next year. So on top of all the problems Cincinnati is experiencing, it’s going to get worse.

Així si jo fos Marvin Lewis començaria ja a plantejar-me el draft de l’any vinent, la free agency de l’any vinent, i si poder no seria millor retirar-me i anar a jugar al golf a Florida.

He perdut una mica més de fe.

Com a mínim el QB rating de Carson Palmer ha millorat aquesta setmana (ha passat del patètic 32,3 de la setmana passada al patètic, però menys, 41,3 d’aquesta setmana).

Foto, www.nfl.com

Els Bengals comencen com sempre (de l’aclamada sèrie: Els Bengals, la franquícia perdedora)

Foto: www.nfl.com

Derrota 10-17 a Baltimore contra uns Ravens amb QB Rookie: la veritat, ja no m’esperava gran cosa després d’una pretemporada mediocre.

Carson Palmer ha fet el pitjor rating de la seva carrera. Sembla com que amb els anys en lloc de contagiar el seu esperit guanyador a l’equip (tot i estar-ne a prop) ha estat la franquícia la que li ha contagiat el seu perenne esperit perdedor.

La única noticia positiva és que Chris Perry, 4 o 5 anys després de ser un segona ronda de draft molt prometedor, ha “debutat” com a titular. A veure quant dura sense trencar-se.

Veig a Carson Palmer marxant dels Bengals quan s’acabi el seu contracte, anant a qualsevol altre equip una mica seriós i guanyant la Superbowl.

He perdut la fè.

P.D: i sí, els que seguiu la lliga heu sentit bé: Chad Johnson ja no es diu Chad Johnson. Oficialment s’ha canviat el nom per Chad Javon Ocho Cinco (si, si, de debó)

Extra Vídeo!

Un dels temes recurrents del blog: la lesió de Carson Palmer en el primer partit de playoff de la temporada passada (per sort, està completament recuperat i el Bengals han començat la temporada 2-0).

Ara el vídeo ja està disponible a youtube, així que he deicidit penjar-lo perquè jutgeu vosaltres mateixos. És un vídeo resum del partit (dura només 3 min.) però està especialment centrat en el moment de la lesió (amb repeticions a càmera lenta i tal…) espero el comentari d’alguns dels ex-jugadors que de tant en quant visiteu el blog: en Kimo, realment no va poder evitar-ho?

Carson Palmer

Com que se que tots esteu desitjant saber si Carson Palmer podrà començar la temporada amb els Bengals, aquí us deixo un parell de links perquè veieu com van les coses: Carson Palmer Rehab, Notes: Palmer hikes snap count, out Sunday ; resumint, s’està recuperant força bé i sembla que podrà estar a punt per la primera jornada de l’NFL contra els Kansas City Chiefs

També poso una foto del moment en que l’home més odiat d’aquesta web, l’enemic públic número 1 del Blog de Mr.Kelso, Kimo Von Oelhoffen, va lesionar el Quarterback dels Bengals al Gener. Ara ha fitxat pels Jets, que passen a ser automàticament l’equip més odiat del Blog de Mr.Kelso. Esperem que aquest any aquest simpàtic pare de família de 135 Kilos, casat amb la Tondi i amb dos meravelloses filles, la Jalyn de 7 anys i la Kamri de 2, de pare alemany-hawaià i mare hawaiana-portuguesa, esperem, deia, que no lesioni a ningú més aquest any “sense voler”.

Els Cincinnati Bengals van 10-3 !!!

Per primera vegada en aquest segle els Cincinnati Bengals acabaran la temporada amb un rècord positiu de victòries-derrotes: ja tocava! De fet, és la primera vegada des de 1990 que guanyen la seva divisió (AFC North)

Em sembla que dec ser una de les poques persones a Catalunya a qui li interessen els Bengals. És normal, si tenim en compte que són un equip de Cincinnati, però la veritat és que no puc fer-hi rés. De fet, des que el Barça guanya sempre, gairebé em fa més il·lusió quan guanyen els Bengals que quan guanya el Barça…

Ara toca fer uns bons playoffs i a veure si tinc algun al·licient per quedar-me fins les 6 de la matinada a mirar la Superbowl.

Per cert, parlem de Futbol Americà…