Classificat com a: Cine, Cultura, Còmic | Etiquetes: 100 balas, Azzarello, Brian Clough, Damend United, Duncan Jones, Moon, Sam Rockwell
Moon, de Duncan Jones i amb Sam Rockwell com a protagonista. Una peli de ciència ficció feta pel fill de David Bowie i que acaba de guanyar el premi a millor pel·lícula a Sitges. Què més es pot demanar? bé, si… se li pot demanar que la banda sonora inclogui música del seu pare (especialment Space Oddity, una de les meves cançons preferides: aquí, impressionant, inclòs el look de David Bowie)
Fa temps que tinc ganes de veure una pel·licula de ciència ficció que valgui la pena. És veritat que serà difícil (imagino) que no recordi en certa manera a Odisea 2001 però espero que l’amic Jones se n’hagi sortit bé.
A més Sam Rockwell m’agrada com a actor i suposo que si li han donat el premi a Sitges, haurà donat la talla.
Damned United, de Tom Hooper, que ha estat en boca de tots els blogs futbolístics i que explica la història de Brian Clough, el Brian Clough que va dir:
Dicen que Roma no se hizo en un día. Pero yo no estaba dirigiendo aquel trabajo
No diría que fui el mejor entrenador. Pero estaba dentro del top 1.
El personatge promet i he llegit que dona una visió molt acurada del futbol anglèsl als setanta: jugadors que fumen als vestidors, passats de pes etc…
També vull apuntar que he acabat 100 Balas (ja han arribat al nº100) i el final m’ha semblat una merda. Suposo que els qui no heu seguit la sèrie no entendreu res, per pels fans ha estat una punyalada trapera d’Azzarello. La veritat és que vista amb perspectiva la sèrie hagués funcionat molt millor si no s’hagués embolicat la troca amb el “Trust” i s’hagués cenyit als maletins amb 100 bales, una foto i una pistola que no es pot rastrejar. El final presenta varis punts importants mal resolts:
L’escena final de Dizzy Córdoba i l’Agent Graves??! un Agent Graves paradigma de la masculinitat mal entesa (com tota la sèrie) de sobta mostra sentiments?
La resolució de l’enigma d’Atlàntic City?!?!?! la resolució de qui és la persona que va morir a Atlantic City no aporta res!!!
La pintura de Croatoa? però quin final és aquest per la pintura? què nassos representava?
Bé, una llàstima. Informaré quan hagi vist les pel·lícules de la meva opinió al respecte (ara mateix tinc forces esperances dipositades en les dues).
Classificat com a: Diversos
Empresa espanyola amb les següents característiques:
- 17,4 bilions de € de facturació anual
- El més gran d’Europa en el seu sector i numero 2 mundial
- Per primera vegada en 70 anys d’història les vendes han baixat un 3,5%
- El marge de benefici que han tingut aquest any ha estat “tan sols” del 2,2%
- Cada any 10,8 milions dels seus clients reben una targeta de felicitació pel seu aniversari
- És el proveïdor de crèdit nº1 a Espanya, per davant del Santander
- Te aproximadament uns 100.000 empleats
- Aproximadament el 25% de les accions de la companyia estan en mans de la tercera o quarta generació familiar.
Suposo que ja sabeu de quina empresa parlo. Aquí un interessant article a The Economist al respecte.
Estic investigant el tema Twitter mitjançant: www.twitter.com/kozmicbooks
Apunts al respecte:
- M’aporta tràfic al blog. Poc, de moment, però interessant.
- Sembla que va a més, cada cop m’aporta més tràfic.
- Estem (a les espanyes, per no dir a Catalunya) bastant (per no dir molt) endarrerits en el tema. Molts dels usuaris que trobo relacionats amb el tema llibres (fins i tot editorials) són hispanoamericans (molts mexicans, suposo que per la influència ianki).
- És interessant per trobar novetats, o altres blogs interessants que també utilitzen twitter per promocionar-se.
- És possible que aquí, Facebook estigui “dificultant” una mica l’acceptació de twitter, perquè amb el boom facebook molta gent utilitza els missatges curts de facebook i no necessita crear un compte de twitter per fer “només” aquestes actualitzacions de “què estic fent en aquests moments”
- Al respecte val a dir que Facebook té una limitació important: només ho veuen els nostres “amics”. A twitter al contrari, tothom es pot afegir i no té (ni crec que sigui la intenció tenir-la) aquesta intimitat/restricció.
Seguiremos informando. si algú de vosaltres, amics-lectors o lectors-amics està a twitter, ja sap on trobar-me.
¿Cómo tengo que educar a mi hijo para que en un futuro sea un hombre culto e interesante?
Haz lo que quieras con tu hijo. Después él será lo que le dé la gana. Dicho esto, creo que conviene un mínimo de disciplina, un máximo de libertad, un montón de libros y una cantidad desaforada de cariño. Yo no me haría mucho caso: tengo alguna experiencia como hijo, pero muy poca como padre.
Cada vegada que llegeixo alguna cosa d’Enric Gonzalez em reafirmo en la convicció que el tio és un geni.
Aquí la xerrada al complert.
Classificat com a: Esports, Fantasy NFL, Futbol Americà, NFL | Etiquetes: Bungles
BunglesLa nova temporada porta una nova derrota dels Bengals. Només per informar a la parròquia…
La foto és per mostrar el poc interessant que es va veure al Paul Brown stadium ahir a la tarda.
Aquest any a més, patiré els Bengals a la Fantasy. Massoquisme.
Classificat com a: Diversos | Etiquetes: Drivel, migració, Ubuntu, Wordpress.org, Worpress.com
Últimament he estat liat fent diverses proves. Alguns resultats els podeu veure aquí. Bàsicament he estat explorant la possiblitat de deixar wordpress.com i passar a wordpress.org. Això suposa diversos problemes:
És necessari tenir un domini propi i un servidor dedicat de pagament donat que worpress.com ja no allotjaria més el blog. La solució passa per trobar un hosting gratuït (en el meu cas he provat amb Host56 però n’hi ha forces)
És necessari importar les entrades al nou wordpress.org. WordPress permet fer-ho fàcilment amb “importar” i “exportar” però no va ser tan fàcil. Vaig patir forces problemes de permisos amb les carpetes, però vaig poder solucionar-ho.
El resultat és el que veieu en el link que he penjat anteriorment. No obstant, hi ha un obstacle molt important que fa que de moment no em plantegi això més que com una prova: si volgués redireccionar el tràfic del bloc de wordpress.com al de host56 perdria tot el trafic rank amb google. No hi ha manera de redireccionar sense utilitzar un plugin de pagament de wordpress.com, i de moment no estic disposat a fer-ho,
Una altra prova és la d’escriure un post des d’un client d’escriptori del meu Ubuntu Netbook Remix. Bé, aquest post és un exemple de com queda un post fet amb Drivel.
L’altre dia mentre preparava amb un bon amic una truita de patates em vaig adonar que és un tema que dona per forces discussions.
Com qualsevol plat senzill i molt comú a les nostres cuines té tota una sèrie de possibles variacions que el fan un plat únic a cada casa. En tot cas, com que soc conscient que estem a l’Agost us deixo ni que sigui la meva recepta amb comentaris gratuïts:
- Deixem clar a qualsevol que passi per la cuina que no posarem ceba. Això és un punt primordial. Si no ho entenen, podem deixar clar que el nom de la truita és truita de patates, no truita de patates i ceba. És bàsic que no hi hagi malentesos en aquest punt
- Obrim una cervesa: eina bàsica per treballar a la cuina amb suficiència
- Pelem les patates
- Posem força oli en una paella i la posem al foc. Jo, per norma, només utilitzo oli d’oliva verge. Per als estalviadors, dir que es pot reutilitzar
- Tallem les patates. Aquí, ve un dels primer punts calents. Jo les tallo tal com venen, utilitzant el ganivet només per començar el tall i deixant que la patata s’acabi de trencar amb l’ajut de les mans. Se que hi ha altres corrents de pensament que creuen que la patata funciona millor tallada a rodanxes fines
- Posem les patates a la paella. Deixem que es daurin i anem passant al punt 7. Trenquem els ous i els batem. Aquí que ningú us vengui la moto. Tothom ho fa igual. No hi ha cap més possibilitat que batre els ous
- La proporció d’ous per mi és aproximadament un ou més que patates tirem. Això és del tot discutible
- Un cop batuts els ous, els posem en un recipient fondo on hi càpiguen les patates tot seguit
- Traiem les patates de la paella un cop perduda la duresa. Haurien d’estar lleugerament daurades
- Les ajuntem amb el ous intentant que la barreja inclogui el mínim oli de la paella (moment complicat, aquí hi ha qui les separa apart primer i les posa sobre un tovalló de paper per eixugar-ne l’oli…no és el meu cas)
- Deixem que la barreja quedi una estona al recipient i mentre anem posant una mica d’oli a la paella altra vegada. Molt menys que en la ocasió anterior
- Ara ja només queda tirar la barreja a la paella i deixar que la truita es vagi fent. Queda a discreció del cuiner el mètode per fer-li la volta a la truita (desde paella doble -el millor- fins al típic plat o la volta a l’aire)
Bé, si queda algú per aquí sense cap mena de dubte m’interessarà saber les vostres variants.
